🌬️📖 DÉUS I PLANTES A L'ANTIGA GRÈCIA

 

🌩️🏞️​ RESUM RÀPID SOBRE DÉUS I PLANTES A L'ANTIGA GRÈCIA​ 🏞️🌩️

Quan parlem de la Grècia arcàica i antiga, parlem d'un periode que abarca des dels pobles minòics (3000 a 1200 aC) i micènics (1500 a 1100 aC) passant per les famoses polis (800 a 300 aC) fins arribar al periode Helenístic (300 a 30 aC) és a dir, 3000 anys d'història, en els quals l'adoració a déus associats a fenòmens naturals fou sempre constant i en diverses formes: la Dea Mater o Gea, parell del Dis Pater o Uranus (la terra i el cel), Ataecina (íbera), Rosmerta (celta), Démeter (grega), Cibeles (frígia), Astarté (fenícia), Isis (egípcia), Ishtar (babilònica), Anahita (persa), Al-Zuhara (àrab) i moltes altres denominacions d'uns conceptes clars: fertilitat, naturalesa, feminitat.

 

La representació femenina de la Natura és un tema recurrent

   Olea europea (Olivera), Vitis vinifera (Vinya) o Prunus dulcis (Armeler) foren portats des del Càucas i el Llevant mediterràni durant l'Edat del Bronze (3000-1050 aC) respectivament per convertir-se en cultius principals de l'agricultura grega, gràcies al clima mediterràni sec i l'orografia muntanyosa del continent, a banda d'Hordeum vulgare (Ordi), Panicum miliaceum (Mill major), Triticum (Blat) i altres tipos de grà. A banda podriem contar les hortalisses com all, ceba, llentilles, cols o cigrons (Allium ativum, Allium cepa, Lens Culinaris, Brassica oleracea, Cicer arietinum) i fruits aleshores silvestres com figues, magranes o mores. La combinació ocasional amb peix o carn completava la dieta.

 

Il·lustracions botàniques d'Olea europea i Vitis vinifera   

Àmfora roig-i-negra

Activitats que hui dia seguim veient, com el vareig de l'oliva (encara que cada dia més amb maquinària de vibració) o que fins fa res veiem , com la tracció animal per al solc o preparació del terreny, estàn presents a les imatges de les àmfores produïdes fins al final de l'Antiguitat en diverses formes (roja i negra, roja i blanca...)

A les tombes gregues no trobarem oli, vi, llet, mel i pà com a les egípcies, sinó que trobarem (més en consonància amb les arrels indoeuropees del primers grecs) armes, cuirasses, perles, làmines d'or i altres objectes de valor material. La creença en un més enllà era un tema de debat punxegut, ja que oficialment les ànimes dels morts no rebien càstig o recompensa per la vida passada, però les creences dels grecs s'orientaren cap a la metempsicosi i la transmigració d'elements anímics a altres cossos, en busca de la lliberació de l'ànima del cos, conceptualment molt similars a les creences hindús.

La genealogia dels déus grecs comença amb el Caos primigèni, que dona orige als astres, entre ells la Terra, de la que emanaràn primer les Furies, després els Gegants i els Hecatònquirs i per últim els Titans, que donaràn lloc als Olímpics, els quals sobreviuràn a través de la tradició llatina i grega barrejades amb l'egípcia fins al s.V d.C. quan desapareixeràn els últims cultes a Zeus o a Isis.

Esta successió de generacions de déus s'explica per la superposició de cultures arribades a la península Helènica al llarg de les Edats dels Metalls; en altres paraules, la mitologia grega, com tantes altres, explica la Història dels pobles d'una manera mítica i adornada, però que amb la suficient habilitat i descartant els elements més fantàstics, ens conten històries del principi dels temps, quan ni la escriptura ni la religió estaven encara inventades.

Àmfora àtica roig-i-negra (450 a.C.)

Els grecs, contra la creència popular, si tenien sistemes de govern dirigits per monarques, també per tirans, o per famílies riques, a banda de la famosa democràcia grega, més centrada a l'Àtica, regió on es sitúa la ciutat d'Atenes (orige d'aquest sistema, pel que sabem), que té un mite fundacional també relacionat amb les plantes:

Mentre que Poseidó, déu amo dels mars dotà als habitants d'una antiga polis d'una font d'aigua salada (evidentment inservible), Atenea, deesa de la sabiduria els regalà una olivera, amb la que farien olis per a alimentar-se, il·luminar-se i netejar-se amb sabons i perfums creats a partir de l'oli d'oliva. D'aquest regal naix la desició final dels habitants de la polis de donar-li el nom i el patronat d'Atenea a la ciutat, que es dirà Atenes, per haver-los fet el millori més útil regal.                         (Mite de la fundació d'Atenes)