đ
đ️ RESUM RĂPID SOBRE DĂUS I PLANTES A L'ANTIC EGIPTE đ️đ
Conten, no sĂ© si Ă©s cert, que a les columnes de tipus egĂpci dels
temples del PaĂs del Nil es pot entrevore la forma (imaginaciĂł) d'una palmera, supose que una Phoenix dactylifera (Palma datilera) originĂ ria d'allĂ . A la tomba de Pabasa, pertanyent a la XXVI dinastia (664 a 525 a.C). i al costat de la tomba de Tutankamon (XVIII dinastia, 1336 a 1327 aC), entre altres, trobaren oli, vi, llet, mel i pĂ . Existia la creença entre els egipcis que les Ă nimes dels difunts s'havien d'alimentar, perfumar, vestir i viure adequadament, igual que a la superfĂcie, ja que la Duat o Amenti (el MĂ©s enllĂ ) no era mĂ©s que un reflexe feliç d'aquesta (si el judici prĂšvi anava bĂ© i com toca).
![]() |
| Phoenix dactylifera, Nymphaea lotus i Cyperus papyrus |
Als jeroglĂfics egipcis, que van sorgir al voltant de l'any 3200 a.C. hi sĂłn presents totes les expressions de la vida, des de la pedra fins a les estrelles, passant per l'Ă©sser humĂ , els vegetals i els animals, i tots sĂłn considerats prou sagrats per convertir-se en jeroglĂfics.
| EvoluciĂł de l'alfabet egipci |
El faraĂł era considerat com una entitat simbĂČlica i un dĂ©u vivent, el representant de Jepri-Ra-Atum, dĂ©u del Sol en la Terra. Es representa per dues expressions jeroglĂfiques: la canya Arundo donax, per la capacitat per elaborar una gran quantitat d'objectes, Ăștil per al poble i l'abella Apis melifera, que construeix el
seu habitatge segons les lleis geomĂštriques rigoroses, observa una
jerarquia inamovible i es comporta com un veritable alquimista que
produeix l'or lĂquid, la mel. A mĂ©s, les abelles permeten que hi haga
flors; si l'abella desapareguera, tambĂ© les flors desapareixien, per tant els vegetals, desprĂ©s el animals i els humans, i per Ășltim els dĂ©us, que a la mitologĂa egĂpcia podien morir. TambĂ© trobem Serket, l'escorpĂ Pandinus imperator, que actĂșa de protector i cuidador dels morts als mites.
![]() | ||||||
| Mapa dels Dos Egiptes |
Les plantes i les seues flors eren importants per als egipcis, al punt que Ra havia nascut d'un ou emergit de dins d'una flor de Lotus Nymphaea lotus, atribut del governant del Baix Egipte. L'atribut del governant de l'Alt Egipte era la planta del Papir Cyperus papyrus. Per al comĂș dels mortals, el somni de qualsevol egipci era tindre un jardĂ en casa, amb totes les plantes ornamentals, alimentĂ ries i curatives a l'abast tots els dies. Ra concebirĂ a Shu i Tefnut (l'aire i la humitat), estos a Geb i Nut (el cel i la terra), i estos a Seth el malvat i Neftis (que tindrĂ a Anubis el custodi), Osiris i Isis (que tindrĂ n a Horus el Jove), i Horus el Vell (que es fusionarĂ amb Horus el Jove i amb Jepri-Ra-Atum amb el temps), sobre els quals girarĂ tota la mitologia egĂpcia. A banda, i degut a que la mitologia egĂpcia consta de diverses barrejes de mites de diferents punts del paĂs, trobarem altres dĂ©us o versions dels anteriors que acabaran assimilant-se entre ells, com Ptah l'artesĂ , Nefertum guardiĂ de l'est, AmĂłn dĂ©u de l'aire, mĂ©s tard unificat amb Ra, etc...
Per altra banda, estĂ ven els dĂ©us relacionats amb el desert, el foc, les tempestes, la sang i la guerra. Estos eren Seth, dĂ©u del mal, (NO CONFONDRE amb Anubis, dĂ©u-xacal dels morts i fill de Neftis, dona de Seth i Osiris, marit d'Isis), ApĂČfis, dĂ©u-serp del caos (qui no s'ha topetat amb una a la Marjal?) i Sekhmet, deesa-lleona de la destrucciĂł i forma maligna de la deesa-vaca de l'amor Hathor. La mitologia egĂpcia Ă©s tant enrevessada perquĂš no Ă©s una, sinĂł desenes de mitologies juntes.
Seth, assassĂ d'Osiris, ApĂČfis, devoradora del Sol, i Hathor-Sekhmet en les seues dos formes






Comentaris
Publica un comentari a l'entrada