​🌬️​📖​ DÉUS I PLANTES A L'ANTIC EGIPTE

​🌅​🏝️​ RESUM RÀPID SOBRE DÉUS I PLANTES A L'ANTIC EGIPTE​ 🏝️​​🌅​​

Conten, no sé si és cert, que a les columnes de tipus egípci dels temples del País del Nil es pot entrevore la forma (imaginació) d'una palmera, supose que una Phoenix dactylifera (Palma datilera) originària d'allà. A la tomba de Pabasa, pertanyent a la XXVI dinastia (664 a 525 a.C). i al costat de la tomba de Tutankamon (XVIII dinastia, 1336 a 1327 aC), entre altres, trobaren oli, vi, llet, mel i pà. Existia la creença entre els egipcis que les ànimes dels difunts s'havien d'alimentar, perfumar, vestir i viure adequadament, igual que a la superfície, ja que la Duat o Amenti (el Més enllà) no era més que un reflexe feliç d'aquesta (si el judici prÚvi anava bé i com toca).

Phoenix dactylifera, Nymphaea lotus i Cyperus papyrus

 Als jeroglĂ­fics egipcis, que van sorgir al voltant de l'any 3200 a.C. hi sĂłn presents totes les expressions de la vida, des de la pedra fins a les estrelles, passant per l'Ă©sser humĂ , els vegetals i els animals, i tots sĂłn considerats prou sagrats per convertir-se en jeroglĂ­fics.

EvoluciĂł de l'alfabet egipci

El jeroglĂ­fic egipci Ă©s una escriptura figurativa (de vegades un dibuix d'una abella Ă©s una abella i prou) perĂČ tambĂ© Ă©s una escriptura simbĂČlica en determinades frases (com quan s'associa la figura de l'abella amb la del faraĂł), i Ă©s una escriptura fonĂštica quan els signes es fan servir amb aquesta finalitat. A mĂ©s, els egipcis disponien d'un alfabet "popular" o simplificat, l'alfabet hierĂ tic que mĂ©s tard donarĂ  lloc al demĂČtic, derivat directament dels jeroglĂ­fics i que facilitava l'escriptura amb canyes o cĂ nem, a banda de ser mĂ©s conegut i fĂ cil que l'antic.

El faraĂł era considerat com una entitat simbĂČlica i un dĂ©u vivent, el representant de Jepri-Ra-Atum, dĂ©u del Sol en la Terra. Es representa per dues expressions jeroglĂ­fiques: la canya Arundo donax, per la capacitat per elaborar una gran quantitat d'objectes, Ăștil per al poble i l'abella Apis melifera, que construeix el seu habitatge segons les lleis geomĂštriques rigoroses, observa una jerarquia inamovible i es comporta com un veritable alquimista que produeix l'or lĂ­quid, la mel. A mĂ©s, les abelles permeten que hi haga flors; si l'abella desapareguera, tambĂ© les flors desapareixien, per tant els vegetals, desprĂ©s el animals i els humans, i per Ășltim els dĂ©us, que a la mitologĂ­a egĂ­pcia podien morir. TambĂ© trobem Serket, l'escorpĂ­ Pandinus imperator, que actĂșa de protector i cuidador dels morts als mites.

Mapa dels Dos Egiptes





Tradicionalment i histĂČrica, Egipte ha estat dividit des de temps neolĂ­tics en el Baix Egipte, del Delta a la mitat del curs baix del Nil (d'Alexandria a Menfis) i l'Alt Egipte, (de Menfis fins arribar a NĂșbia). Esta divisiĂł obeeix a qĂŒestions geogrĂ fiques (el nord Ă©s fĂšrtil i el sud Ă©s hĂ rid) i durant segles el paĂ­s s'ha unificat i separat en nord i sud debut a les invasions provinents des d'Àsia. Per l'oest i ests els protegien el Desert i la Mar Roja, pel nord la MediterrĂ nia i pel sud Nubia, que quasi sempre estiguĂ© dominada a la influĂšncia egĂ­pcia, ni que fora la cultural i comercial, que anaven sovint agafades de la mĂ .

Les plantes i les seues flors eren importants per als egipcis, al punt que Ra havia nascut d'un ou emergit de dins d'una flor de Lotus Nymphaea lotus, atribut del governant del Baix Egipte. L'atribut del governant de l'Alt Egipte era la planta del Papir Cyperus papyrus. Per al comĂș dels mortals, el somni de qualsevol egipci era tindre un jardĂ­ en casa, amb totes les plantes ornamentals, alimentĂ ries i curatives a l'abast tots els dies. Ra concebirĂ  a Shu i Tefnut (l'aire i la humitat), estos a Geb i Nut (el cel i la terra), i estos a Seth el malvat i Neftis (que tindrĂ  a Anubis el custodi), Osiris i Isis (que tindrĂ n a Horus el Jove), i Horus el Vell (que es fusionarĂ  amb Horus el Jove i amb Jepri-Ra-Atum amb el temps), sobre els quals girarĂ  tota la mitologia egĂ­pcia. A banda, i degut a que la mitologia egĂ­pcia consta de diverses barrejes de mites de diferents punts del paĂ­s, trobarem altres dĂ©us o versions dels anteriors que acabaran assimilant-se entre ells, com Ptah l'artesĂ , Nefertum guardiĂ  de l'est, AmĂłn dĂ©u de l'aire, mĂ©s tard unificat amb Ra, etc...


DĂ©u Hapi, la crescuda del Nil, en la forma auto-duplicada de Sema-tauy, manipulant lotus i papirs
  
 
Altres deĂŻtats relacionades amb la fertilitat, la vegetaciĂł, la terra i l'aigua sĂłn Osiris, jutge dels morts, Min, el dĂ©u negre, i Sobek, el dĂ©u-cocodril. Els dos Ășltims sĂłn originaris de l'Alt Egipte, mentre que Osiris s'origina al Delta d'Egipte, perĂČ els tres eren dĂ©us severs i benevolents amb el just, a qui se pregava per l'abundĂ ncia, la fertilitat i la sacietat, elements centrals del diversos panteons egipcis.
 
Osiris, Min i Sobek, déus de la fertilitat tots tres, i de la vegetació, la pluja i l'aigua dolça respectivament
 

Per altra banda, estĂ ven els dĂ©us relacionats amb el desert, el foc, les tempestes, la sang i la guerra. Estos eren Seth, dĂ©u del mal, (NO CONFONDRE amb Anubis, dĂ©u-xacal dels morts i fill de Neftis, dona de Seth i Osiris, marit d'Isis), ApĂČfis, dĂ©u-serp del caos (qui no s'ha topetat amb una a la Marjal?) i Sekhmet, deesa-lleona de la destrucciĂł i forma maligna de la deesa-vaca de l'amor Hathor. La mitologia egĂ­pcia Ă©s tant enrevessada perquĂš no Ă©s una, sinĂł desenes de mitologies juntes.

Seth, assassĂ­ d'Osiris, ApĂČfis, devoradora del Sol, i Hathor-Sekhmet en les seues dos formes

Comentaris