​🌬️​📖​ DÉUS I PLANTES A L'ANTIC EGIPTE

​🌅​🏝️​ RESUM RÀPID SOBRE DÉUS I PLANTES A L'ANTIC EGIPTE​ 🏝️​​🌅​​

Conten, no sé si és cert, que a les columnes de tipus egípci dels temples del País del Nil es pot entrevore la forma (imaginació) d'una palmera, supose que una Phoenix dactylifera (Palma datilera) originària d'allà. A la tomba de Pabasa, pertanyent a la XXVI dinastia (664 a 525 a.C). i al costat de la tomba de Tutankamon (XVIII dinastia, 1336 a 1327 aC), entre altres, trobaren oli, vi, llet, mel i pà. Existia la creença entre els egipcis que les ànimes dels difunts s'havien d'alimentar, perfumar, vestir i viure adequadament, igual que a la superfície, ja que la Duat o Amenti (el Més enllà) no era més que un reflexe feliç d'aquesta (si el judici prèvi anava bé i com toca).

Phoenix dactylifera, Nymphaea lotus i Cyperus papyrus

 Als jeroglífics egipcis, que van sorgir al voltant de l'any 3200 a.C. hi són presents totes les expressions de la vida, des de la pedra fins a les estrelles, passant per l'ésser humà, els vegetals i els animals, i tots són considerats prou sagrats per convertir-se en jeroglífics.

Evolució de l'alfabet egipci

El jeroglífic egipci és una escriptura figurativa (de vegades un dibuix d'una abella és una abella i prou) però també és una escriptura simbòlica en determinades frases (com quan s'associa la figura de l'abella amb la del faraó), i és una escriptura fonètica quan els signes es fan servir amb aquesta finalitat. A més, els egipcis disponien d'un alfabet "popular" o simplificat, l'alfabet hieràtic que més tard donarà lloc al demòtic, derivat directament dels jeroglífics i que facilitava l'escriptura amb canyes o cànem, a banda de ser més conegut i fàcil que l'antic.

El faraó era considerat com una entitat simbòlica i un déu vivent, el representant de Jepri-Ra-Atum, déu del Sol en la Terra. Es representa per dues expressions jeroglífiques: la canya Arundo donax, per la capacitat per elaborar una gran quantitat d'objectes, útil per al poble i l'abella Apis melifera, que construeix el seu habitatge segons les lleis geomètriques rigoroses, observa una jerarquia inamovible i es comporta com un veritable alquimista que produeix l'or líquid, la mel. A més, les abelles permeten que hi haga flors; si l'abella desapareguera, també les flors desapareixien, per tant els vegetals, després el animals i els humans, i per últim els déus, que a la mitología egípcia podien morir. També trobem Serket, l'escorpí Pandinus imperator, que actúa de protector i cuidador dels morts als mites.

Mapa dels Dos Egiptes

Tradicionalment i històrica, Egipte ha estat dividit des de temps neolítics en el Baix Egipte, del Delta a la mitat del curs baix del Nil (d'Alexandria a Menfis) i l'Alt Egipte, (de Menfis fins arribar a Núbia). Esta divisió obeeix a qüestions geogràfiques (el nord és fèrtil i el sud és hàrid) i durant segles el país s'ha unificat i separat en nord i sud debut a les invasions provinents des d'Àsia. Per l'oest i ests els protegien el Desert i la Mar Roja, pel nord la Mediterrània i pel sud Nubia, que quasi sempre estigué dominada a la influència egípcia, ni que fora la cultural i comercial, que anaven sovint agafades de la mà.

Les plantes i les seues flors eren importants per als egipcis, al punt que Ra havia nascut d'un ou emergit de dins d'una flor de Lotus Nymphaea lotus, atribut del governant del Baix Egipte. L'atribut del governant de l'Alt Egipte era la planta del Papir Cyperus papyrus. Per al comú dels mortals, el somni de qualsevol egipci era tindre un jardí en casa, amb totes les plantes ornamentals, alimentàries i curatives a l'abast tots els dies. Ra concebirà a Shu i Tefnut (l'aire i la humitat), estos a Geb i Nut (el cel i la terra), i estos a Seth el malvat i Neftis (que tindrà a Anubis el custodi), Osiris i Isis (que tindràn a Horus el Jove), i Horus el Vell (que es fusionarà amb Horus el Jove i amb Jepri-Ra-Atum amb el temps), sobre els quals girarà tota la mitologia egípcia. A banda, i degut a que la mitologia egípcia consta de diverses barrejes de mites de diferents punts del país, trobarem altres déus o versions dels anteriors que acabaran assimilant-se entre ells, com Ptah l'artesà, Nefertum guardià de l'est, Amón déu de l'aire, més tard unificat amb Ra, etc...

Déu Hapi, la crescuda del Nil, en la forma auto-duplicada de Sema-tauy, manipulant lotus i papirs

 

 

 

Altres deïtats relacionades amb la fertilitat, la vegetació, la terra i l'aigua són Osiris, jutge dels morts, Min, el déu negre, i Sobek, el déu-cocodril. Els dos últims són originaris de l'Alt Egipte, mentre que Osiris s'origina al Delta d'Egipte, però els tres eren déus severs i benevolents amb el just, a qui se pregava per l'abundància, la fertilitat i la sacietat, elements centrals del diversos panteons egipcis.

 

Osiris, Min i Sobek, déus de la fertilitat tots tres, i de la vegetació, la pluja i l'aigua dolça respectivament

 

Per altra banda, estàven els déus relacionats amb el desert, el foc, les tempestes, la sang i la guerra. Estos eren Seth, déu del mal, (NO CONFONDRE amb Anubis, déu-xacal dels morts i fill de Neftis, dona de Seth i Osiris, marit d'Isis), Apòfis, déu-serp del caos (qui no s'ha topetat amb una a la Marjal?) i Sekhmet, deesa-lleona de la destrucció i forma maligna de la deesa-vaca de l'amor Hathor. La mitologia egípcia és tant enrevessada perquè no és una, sinó desenes de mitologies juntes.

Seth, assassí d'Osiris, Apòfis, devoradora del Sol, i Hathor-Sekhmet en les seues dos formes